2007 Cap de setmana al Pirineu aragonès
A dos quarts de vuit del matí del dissabte 27 d’octubre, cinquanta-dues persones hem sortit en autocar del parc de l’Eixample. Plovia, però el servei meteorològic havia dit que el temps seria inestable només a la franja litoral i no ens podia fallar. Efectivament, abans de sortir de la nostra província el cel ja era serè i tot el cap de setmana ha fet un temps radiant.
Primer teníem, però, el santuari de Torreciudad, prop de Graus, erigit el 1975 pel fundador de l’Opus Dei, el ja Sant Josemaría Escrivà de Balaguer: a més del seu caire bàsicament religiós constitueix una edificació singular que, després d’un vídeo certament il·lustratiu, hem visitat amb una guia que ens ha explicat les particularitats del retaule del santuari, amb una talla romànica de la verge, així com del seu medalló, la capella del santíssim i finalment la cripta, amb la seva galeria d’advocacions marianes, confessionaris i capelles de Loreto, El Pilar, Guadalupe i la Sagrada Família, i també els misteris del rosari.
A la tarda, seguint el curs del riu Ara, hem entrat per Torla a la vall d’Ordesa, en la que hom es troba petit davant la monumentalitat que l’envolta, composta de cingles i farallons que ens han amagat el sol molt abans d’acabar el dia, tot plegat farcit d’arbredes que, depenent de l’altura, conté avets, faigs, aurons, pins i coníferes de tot tipus, amb un sotabosc amb predomini del boix, l’arç blanc i el server i on, com a parc natural, no és permesa la tala de cap arbre ni tan sols branca o fruit. El riu Arazas, afluent de l’Ara, hi té un protagonisme essencial, ja que recorre tota la vall des del Monte Perdido – paradís de muntanyencs – al peu del qual forma la famosa i remota cascada de la Cua de Cavall, zigzaguejant després per una plana allargada i formant en un terreny rocós esglaonat les boniques Gradas de Soaso. Nosaltres hem limitat la nostra visita a un passeig bosc amunt, fins arribar als primers salts d’aigua, tot admirant la rica vegetació circumdant i els seus colors.
Al matí del segon dia hem anat a la vall de Pineta, a l’altra banda del Monte Perdido que es tanca amb un mur de muntanyes que tenen uns cims tan imposants com els d’Ordesa però que donen la sensació de trobar-se en un espai obert, amb un gran cel blau i els colors d’una vegetació en la que guanya el verd fosc dels avets, però que ara a la tardor ve contrastada amb esquitxos d’harmonioses gammes de color a les fulles dels altres arbres, que van del groc pàl·lid al vermell o marró, presentant uns paisatges grandiosos però amb uns detalls de fantasia que corprenen. Hem arribat a l’ermita de la verge de Pineta, a l’entrada del luxós parador de turisme, que molts han visitat també
De tornada a l’Aïnsa hem visitat el nucli antic de la població, situat dalt d’un puig limitat pels rius Cinca i Ara, que tenen l’aiguabarreig poc més avall de l’actual centre de la població, començant per les restes del Castell, amb les restes de la torre i muralles i el pati d’armes, seguint per la plaça Major porxada, l’església romànica de Santa María, antiga col·legiata, i els carrers típics, amb venda d productes artesans i una bonica vista sobre la població moderna i els seus voltants.
La tornada ha estat animada pels comentaris de les belleses naturals vistes en aquests dos dies i plàcida pel que fa a circulació, només amb un parell de retencions a les envistes de Barcelona, que s’han desfet ràpidament. Podem afegir que l’allotjament a L’Hostal de l’Aïnsa ha estat molt correcte, tant en les habitacions com en el menjar.